La Clau d ' Aigua

" L ' any 2003 es va trobar un manuscrit de final del segle II dC, o sigui, d ' época romana, quan les terres catalanes formaven part de la província Tarraconense. El dit manuscrit fa referéncia a uns fets que suposadament van canviar el curs de la história del món. " D ' aquesta manera comenÇa una aventura a cavall entre el passat i el present, entre el temps dels romans i els nostres dies, que té com a punt de partida el delta del Llobregat;  una aventura en qué el Pau, un jove argueóleg, i la Niobé, una princesa arduana, s ' han d ' enfrontar al poderós déu del foc, Ozhó, i als seus aliats, els tatsunís. Els dos adolescents tindran el suport d ' un grapat de personatges de procedéncia ben  diversa: el Fórmula E, l ' inseparable i rondinaire amic del Pau; el comandant Dolabella, un expert marí romá; el Xan, un guerrer arduá; i el Verus, el senyor de les águiles. Les forces dels contendents són molt desiguals: el temible Ozhó té un poder sense aturador, mentre que el Pau i la Niobé no són més que uns adolescents. L ' única cosa que pot fer que la balanÇa s ' equilibri és l ' anomenada Clau d ' Aigua, un penjoll forjat  per Inve, el déu de l ' aigua i germá d ' Ozhó. Peró la Clau d ' Aigua no és un objecte qualsevol: primer de tot, el seu portador haurá de ser capaÇ d ' enfrontar-se a ell mateix, a les seves própies limitacions. I, encara que ho aconsegueixi, no está garantit que la Clau d ' Aigua sigui el remei definitiu per derrotar Ozhó. Aquesta és una história de superació personal, on l ' amistat i la confianÇa tenen un paper cabdal que reflecteix alguns dels problemes que pateix la nostra societat: la intoleráncia, la guerra i l ' ánsia de poder.