Us heu preguntat mai per qué utilitzem, de manera espontánia, expressions com ara "afluixar la mosca", "escampar la boira" o "passar per la pedra" Per qué ens referim a "l'any de la picor" o "a la quinta forca" Per qué "som de la mániga ampla" o "fem campana" Us presentem, doncs, l'origen d'un centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conéixer la procedéncia. Esperem "no estar carregats de punyetes" en el nostre propósit. Tampoc volem "cantar la canya a ningú", ni molt menys "donar gat per llebre". Només provem de "no perdre el fil" i "posar els punts sobre les is", sense necessitat de passar per "uns set-ciéncies". I esperem fer-ho sense necessitat de "treure el sant Cristo gros".
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
